Dr. Joan Costa

Del 23 al 25 d'octubre se celebrà a Tarragona la XXXIX Setmana Social, organitzada per la Junta Nacional de les Setmanes Socials d'Espanya, de la Conferència Episcopal Espanyola, amb la col·laboració del l'Arquebisbat de Tarragona. Com assenyalava el títol de les jornades –L'Europa de la solidaritat: un desafiament–, les ponències se centraren entorn dels reptes de futur de la nova construcció europea. Hi assistiren més d’un centenar de persones.

Les Setmanes Socials d'Espanya, l'organització de les quals s'inicià l'any 1906, són un servei de la Conferència Episcopal Espanyola per a l'estudi i la difusió de la Doctrina social de l'Església sobre qüestions socials de notòria importància i actualitat i la seva aplicació a la situació concreta del nostre món. Se celebren periòdicament en distintes diòcesis espanyoles i es preveu que la propera tingui lloc l'any 2006 a Saragossa o Toledo.

El programà comptà, com a primer conferenciant, amb Michel Candessus, ex-Director General del Fons Monetari Internacional i President de les Setmanes Socials de França. Se li assignà com a tema L'Europa dels vint-i-cinc enfront dels desafiaments del món. Demanà que Europa fos un espai privilegiat de l’esperança humana, que no tanqués les oïdes a les crides de la resta del món. Com fer-ho possible? Amb una nova manera de cooperació internacional amb vista a una nova cultura de la solidaritat i de l’aliança, alhora que amb la promoció i l’endegament d’una autoritat mundial que serveixi per al desenvolupament humà vertader. Europa, que ha de construir la història del segle que comença a la llum d’una ètica de la fraternitat, no pot restar ancorada en els seus interessos. Fraternitat i aliança foren els dos eixos conductors de la conferència de Candessus. Cal substituir l’actual relació asimètrica entre països industrials i països en desenvolupament per una relació d’aliança, tot portant a la pràctica els acords de Monterrey. Cal, també –afirmà el ponent–, acceptar els compromisos de Johannesburg, de basar la gestió econòmica i social, nacional, europea i mundial, en el concepte de desenvolupament sostingut. Aquests compromisos han de fer-se extensibles a la comunitat civil: empreses, bancs, opinió pública i societat civil han de maldar per fer-los realitat, bo i respectant el principi de subsidiarietat. Quant a l’endegament de l’autoritat mundial, a més d’enfortir i democratitzar les institucions mundials, cal alhora crear o potenciar les organitzacions regionals. Les institucions cristianes –cloïa el conferenciant– tenen el deure urgent de posar-se al servei d’aquest valors de responsabilitat i solidaritat que han de ser el cor d’una globalització humanitzada, deixant-se amarar de l’esperit de Pentecosta.

En acabar el parlament, prengué la paraula el nunci apostòlic, Mons. Manuel Monteiro de Castro, que llegí una carta de la Secretaria d'Estat de la Santa Seu, en la qual transmetia a tots els setmanistes la salutació pontifícia i recordava la importància de la Doctrina social de l'Església com a part de la seva missió evangelitzadora. A més, demanava que les ponències presentades i les sessions d'estudi fossin capaces de moure les consciències davant la tasca urgent de reconstruir el Continent entorn d'una casa comuna on regni la civilització de l'amor. Insistí, també, a treballar per assolir la incorporació del patrimoni religiós cristià en la futura Constitució d'Europa, com a garantia de la seva identitat i fidelitat a les seves arrels. La solidaritat que s'espera, reblava la carta, s'ha d’adreçar vers dos vessants: cap al si mateix de la Unió Europea i cap als altres continents. La carta, signada pel Cardenal Angelo Sodano, Secretari d'Estat de Sa Santedat, posava en relleu l'exhortació apostòlica postsinonal Ecclesia in Europa per a tenir-la present en el centre dels debats i els estudis de les jornades.

El matí següent, dia 24 d'octubre, el doctor Rafael Pampillón Olmedo, catedràtic d'economia de la Universitat San Pablo-CEU de Madrid, dissertà sobre el principi de solidaritat en el model politicoeconòmic de la Unió Europea. El doctor Pampillón centrà la seva ponència en la solidaritat interna dins la Unió. Recordà la història de la solidaritat en el nostre continent –els grecs, el cristianisme, la fraternité de la Revolució francesa– i s’aturà en el que significà Otto von Bismarck en l'Alemanya de finals del segle xix, en crear algunes assegurances socials. Quant a la concepció de la solidaritat, el ponent posà especial esment en el paper dels Estats, com a elements principals de solidaritat, menystenint el sector privat. Aquest plantejament esbiaixat fou segurament motivat per la perspectiva adoptada, en parlar només de les polítiques dels Estats pel que fa a la solidaritat. Tanmateix, el debat posterior aclarí i resituà adientment el pes que corresponia a l'Estat i al sector privat. En comentar com la nova Constitució afronta la dimensió solidària, Pampillón afirmà que hom segueix mantenint el Model Social Europeu, basat en la plena ocupació, llocs de treball de qualitat, un ambient laboral sa i segur i amb accés als serveis públics, és a dir, l’equilibri entre un desenvolupament sostingut, plena ocupació i justícia social en el marc d'una economia social de mercat. En la seva exposició, el conferenciant reblà la necessitat de crear llocs de treball com a forma de solidaritat excelsa. Tanmateix, mostrà que algunes polítiques proteccionistes d'Europa, i també d'Estats Units, perjudiquen la solidaritat que cal esmerçar amb els països del tercer món.

Després d'un col·loqui animat, en el qual Mn. Antoni M. Oriol intervingué matisant oportunament algunes de les afirmacions del ponent, començà la segona conferència. En principi estava previst que fóra a càrrec del doctor Juan Antonio Carrillo Salcedo, catedràtic de dret internacional en la Universitat de Sevilla, però per indisposició fou rellevat de la seva obligació i el substituí el President de la Junta Nacional de les Setmanes Socials d'Espanya, el doctor José T. Raga. Identitat i globalitat, ciutadania comú i diferenciació fou el tema de la seva exposició. En recordar l'humanisme cristià que amara el tarannà europeu, proposà de transcendir una Unió Europea merament econòmica, per assolir una veritable unió d'ànima, tot potenciant la interdependència dels seus pobles i els valors morals. La ponència es feia ressò del crit de Joan Pau II: Europa, sigues tu mateixa! En l'última part de la conferència abordà la qüestió migratòria, des de la perspectiva més dramàtica que aquesta suscita: cal, doncs, una Europa oberta als problemes de la resta del món. Les expectatives que el títol de la conferència albiraven no foren prou satisfetes, a parer de qui fa aquest comentari.

Dos seminaris, guiats pels ponents d'ambdues sessions del matí, constituïren el treball de la tarda dels setmanistes. El dia acabà amb la celebració de l'Eucaristia que presidí el bisbe emèrit de Vic, Mons. Josep M. Guix.

El dia vint-i-cinc s'inaugurà amb una excepcional intervenció del doctor Arcadi Oliveres, ben conegut a casa nostra, President de la Comissió General de Justícia i Pau d'Espanya i professor d'economia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Sense llegir cap paper, amb tocs d'humor, i tot oferint una munió de dades interessants per al judici ètic d'algunes situacions actuals, jutjà l'exercici de la solidaritat en el si de la Unió Europea, títol de la conferència que tenia assignada. Explicà llums i ombres de les actuals institucions europees pel que fa a la solidaritat dins i fora d'Europa, alhora que mostrà com iniciatives amb aquests objectius derivaven finalment, per la seva dinàmica interna i per corrupcions, contra el mateix fi solidari.

La solidaritat, tanmateix, és un dels vessants d'una realitat antropològica que cal completar amb la subsidiarietat. El doctor Domènec Melé, professor del IESE de Barcelona, s’esmerçà en aquest tema. Amb el títol Principi de subsidiarietat i esperit emprenedor a l'Europa del segle xxi, el nou conferenciant detallà el contingut conceptual, sovint mal entès, de la subsidiarietat, emfasitzant el dinamisme de la llibertat. Recordem el que significa: allò que hom pot fer, que no ho faci una entitat superior, i allà on un no arribi, que l'ajudi l'entitat superior. La subsidiarietat no és, doncs, una delegació dels organismes superiors, sinó quelcom que persones i institucions posseeixen per realitat pròpia. Hom elogià que aquest principi fos present en el tractat de Maastricht com a referència primordial. El ponent insistí en el judici que Pius XI féu quan aquest principi no és respectat: és un gran mal, una injustícia i una desviació de l'ordre recte. Cal, doncs, que les entitats superiors no absorbeixin ni destrueixin la iniciativa ciutadana.

Aquest principi –afirmà el doctor Melé– arrela en la dignitat i la llibertat humanes, requereix reconeixement i respecte, refusa tota uniformitat i és necessari per al ple desenvolupament humà. L'esperit emprenedor, íntimament connectat amb la subsidiarietat, fou objecte posterior d'anàlisi: si s'ofega, hom cau en la passivitat, la dependència i la submissió a l'aparell burocràtic. Finalment, el professor de l’IESE aplicà l'anàlisi conceptual a diverses situacions de la nostra societat: l'educació, l'activitat econòmica, la vida de l'Església, les associacions cíviques, la cooperació internacional i la demografia. Insistí, sovint, en el paper de la família i finí la seva exposició tot exhortant que els principis esmentats fossin veritables principis d'actuació i referents importants per avaluar i promoure una cultura europea que recuperi les seves arrels cristianes.

El matí acabà amb un diàleg fructífer, en el qual Mn. Joan Costa i don Àngel Berna, que fou secretari del cardenal Àngel Herrera Oria, intervingueren recordant que la solidaritat i la subsidiarietat són dos principis inseparables, i que ambdós resten orientats al bé comú.

A la tarda, dos nous seminaris reuniren els setmanistes, que debateren entorn dels temes proposats al matí. Els conferenciants n’esdevingueren els moderadors. Posteriorment, el doctor Eungeni Gay Montalvo, Magistrat del Tribunal Constitucional, s'encarregà de llegir la conferència de clausura: Reptes europeus per a un laïcat compromès. Hi detallà amb gran erudició el recorregut històric de la incorporació dels drets humans en les institucions jurídiques. L’arquebisbe i primat de Tarragona, Mons. Lluís Martínez Sistach tancà aquests dies de treball intens amb un breu parlament i la celebració de l’Eucaristia en el magnífic marc de la Catedral de Tarragona. En les seves intervencions remarcà que la Setmana Social ha estat una «expressió autèntica del nostre interés per la casa comuna europea i del nostre desig perquè aquesta casa es construeixi amb un esperit solidari, no només pels pobles a l’interior de la Unió, sinó també respecte de tots el països del món, especialment dels pobres i en vies de desenvolupament». Manifestà les dificultats per endegar una Europa solidària, teixida de valors espirituals, entre les quals comptà la pèrdua de la memòria i de la herència cristianes. Arrels i herència que no resten com a records del passat sinó com a motor viu i fecund d’un nou testimoniatge i d’un compromís de solidaritat.